Aquest Sant Jordi 2020, escriu la teva llegenda:

Aquests dies a casa segurament ens han ajudat a reflexionar, a veure les coses des d’una altra prespectiva i sobretot a adaptar-nos als canvis. Per això us proposem un repte que ens ha preparat la Montsant, una princesa molt valenta de 3r de primària: Escriu la teva llegenda!

A continuació us compartim la llegenda que ens ha fet arribar la Montsant:

UN DRAC DIFERENT!

Hi havia una vegada, fa molts i molts anys, a l’època dels prínceps i les princeses, una vilatana pèl-roja anomenada Montsant que era molt valenta. Resulta que un dia, el pare de la Montsant, va sentir que un drac havia robat totes les fruites, verdures i hortalisses de les botigues del poble del costat. Els habitants d’aquell poble, espantats, van informar al rei de la noticia. El rei, va avisar al cavallers però cap d’ells era prou valent per afrontar-s’hi. Ni els més valents i forçuts de la zona! En veure tanta covardia i tonteria la Montsant, tant valenta, va decidir enfrontar-s’hi.

De bon matí, la Montsant va agafar una motxilla i va posar tot el què necessitava per passar el dia, aigua, esmorzar, dinar i algunes coses més com ara la llança del seu tiet i se’n va anar. A mig camí va parar a esmorzar perquè ja tenia molta gana i la panxa li feia “rau, rau”. Quan va acabar d’esmorzar va reprendre el camí però no se’n va adonar que es deixava la llança. Camina que caminaràs va arribar al costat d’un llac on deien que hi vivia el drac. De cop i volta, es va trobar cara a cara amb el drac i apunt d’enfrontar-s’hi es va adonar que havia perdut la llança. Però llavors el drac va parlar i li va dir- No cal que et preocupis, no et faré cap mal. Soc vegetarià i tots aquest tomàquets i enciams que us he agafat són meus, del meu hort. Els he cultivat jo i vosaltres me’ls heu pres sense cap permís- Llavors, la Montsant es va quedar molt sorpresa per allò que li havia dit el drac i va tornar cap a casa. A mig camí va tornar a para a dinar al mateix lloc on havia esmorzat i va recuperar la llança perduda. La Montsant va arribar a Palau i li va dir al rei que aquell drac no era gens perillós i que tots els tomàquets i enciams que havia agafat eren d’ell, del seu hort, i s’alimentava d’això perquè era vegetarià i la carn no la volia ni veure.

La gent del poble en un principi no se’n refiava gaire que el drac fos bo, però al cap dels anys la gent del poble i el drac es van fer amics. Sempre que es quedaven sense menjar, la gent del poble demanaven permís al drac per collir alguna verdura, fruita i hortalissa a canvi de que li expliquessin un conte.

Vet aquí un llac i vet aquí un drac que aquest conte s’ha acabat.