Si el teu infant té addicció a les pantalles, aquest article t’interessa! Estudis recents demostren que existeix una relació directa entre el temps d’ús de les pantalles i el desenvolupament infantil dels infants.
Segons els resultats obtinguts en un estudi de la Madigan University de Calgary, entre els 2 i 3 anys, com més temps passa un infant davant les pantalles, menys capacitat té per resoldre problemes i desenvolupar habilitats motores, socials i de comunicació quan arriba a l'edat d'entre 3 i 5 anys.
Diverses investigacions científiques, com la de JAMA Pediatrics, assenyalen que els infants que se sotmeten a una educació estrictament digital, perden la capacitat d'atenció i les facultats mentals derivades com poden ser la memòria, el càlcul, l'abstracció i l'anàlisi.
Un informe d'Archives of Pediatrics and Adolescent Medicine, determina que l'abús de la televisió provoca que la parla es desenvolupi més lentament.
A més temps d’exposició, menor desenvolupament cognitiu i psicomotor. Així, l’ús de pantalles disminueix la capacitat d’atenció dels infants i alenteix el desenvolupament de les seves habilitats interpersonals, motores i de comunicació.
Temps màxim d’ús recomanat per l’OMS en funció de l’edat de l’infant:
Cal tenir en compte que els 5 primers anys de vida d’un infant són determinants perquè pugui assolir una bona maduració durant el seu creixement. És en aquest període on l’estimulació hi juga un paper essencial, per tant, és important que aquesta sigui l’adient.
Els professionals coincidim en el fet que els infants que estan habituats en fer ús de pantalles, reben des de ben petits massa estímuls que els saturen i dificulten la seva capacitat d’atenció voluntària. Si l’infant es troba absort per la pantalla, està perdent oportunitats per practicar i dominar les seves habilitats interpersonals, motores i de comunicació.
L’atenció és un procés psicocognitiu en el que seleccionem els estímuls que ens són rellevants i ignorem els que no ho són, d’aquesta manera podem mantenir la concentració. Existeixen dos tipus d’atenció:
Activa
És la que parem de manera voluntària. Es desenvolupa a mesura que anem creixent, per tant, forma part del nostre aprenentatge cognitiu.
Passiva
Aquest tipus d’atenció és involuntària, espontània i automàtica, ja que està dirigida per estímuls externs.
El futur no és tecnològic?
És probable que hàgiu llegit articles o recomanacions sobre prohibir l’ús de pantalles en nadons i infants. Sí, la tecnologia ens ajuda a tenir una vida més fàcil i còmoda, però com tot, si en fem un mal ús ens pot perjudicar.
Les pantalles només afavoreixen a l’atenció passiva, ja que estan carregades d’estímuls i condicionen als infants a executar diverses tasques alhora com menjar i mirar dibuixos, portant al límit la seva capacitat d’atenció.
En l’actualitat, la pediatra Sylvie Dieu Osika ha vist en la seva consulta un increment de pacients infants amb trastorns d’interacció i comportament, absència de límits, intolerància a la frustració, accessos de còlera, trastorns de llenguatge… relacionats amb l’abús de pantalles. Perquè ens posem en situació, com a pares i mares, podem fer la similitud entre utilitzar pantalles i alimentar als nostres infants. No hi ha problema, si els donem menjar en petites dosis i repartides al llarg del dia, però si els nodrim en excés, si els hi compactem totes les menjades en un sol àpat, els nostres fills en patirien les conseqüències. Amb la tecnologia passa igual!
Avui, amb el ritme frenètic que portem, ens pot resultar difícil gestionar la sobreexposició dels nostres fills a les pantalles. Ja que són un cangur immediat i gratuït que ens permet descansar, mentre els petits estan distrets i tranquils.
Però, hem de ser conscients de que la sobreexposició a les pantalles causa:
- Emocions addictives
- Limita la capacitat per relacionar-se
- Limita el desenvolupament cerebral (imaginació i creativitat)
- Altera el cicle de descans donat l’excés d’estímuls visuals
- Dificulta la concentració
- Retarda la parla
- Disminueix les connexions cerebrals
Per garantir un bon desenvolupament infantil necessitem a tots els estímuls naturals de l’entorn: persones, llenguatge i pensament, comunicació, coneixement dels dominis del cos i diferenciació d’aquest respecte de l’entorn…
El cervell necessita treballar l’atenció de manera conscient perquè, de cara a un futur pròxim, presenti una bona base per a concentrar-se. En els infants aquest òrgan amb tantes ganes de seny es troba en fase de desenvolupament, per això, si el sobreestimulem amb els continguts audiovisuals que emeten les pantalles a gran velocitat i amb uns impulsos de llum i so que exciten, només experimentarà l’atenció passiva i involuntària.
Les pantalles acostumen als nostres infants a una realitat ràpida i dinàmica, on els seus sentits estan desbordats perquè reben més informació de la que la seva ment pot arribar a processar. Davant aquesta sobreestimulació, el cervell no es desenvolupa com hauria i la seva capacitat per concentrar-se és deficient, ja que només està acostumat a prestar atenció a allò que ens crida molt l’atenció.
D’aquesta manera, les pantalles interfereixen negativament en l’atenció com a procés actiu de l’aprenentatge i, alhora, provoquen que la vida sense l’ús de pantalles resulti lenta i avorrida. En aquest sentit, és bo que els infants tinguin instants de silenci i quietud, per poder estar amb ells mateixos i l’entorn real. La frase típica de “M’avorreixo!!!” és una magnífica oportunitat per l’infant d’explorar i cultivar la seva imaginació i creativitat.
Com a pares i mares, hem d’evitar la sobreexposició a les pantalles dels nostres infants i fomentar el temps de qualitat humana. Els podem guiar per ajudar-los a trobar com poden invertir el seu temps lliure amb la pregunta “Com et sents sense saber què fer?” Els hem de donar espai i acompanyar-los fins que els hi sorgeixi la proposta de què poden fer. Si implementem aquesta dinàmica, els nostres infants cada vegada seran menys dependents i passius i guanyaran autoestima!
Ningú diu que el camí sigui fàcil, però val molt la pena intentar-ho!!!
